Arxiu | Teatre per a adults

Entrevista a la directora

REVISTA ESCENOTECNIC Nº 64  Entrevista

PEPA CALVO, directora del muntatge “Terror y miseria en el primer franquismo.

Dirigeix la companyia Teatre del Repartidor i és la responsable de la posada en escena de clàssics com El galán fantasma de Calderón o Retablo Valle Inclán. Ha estrenat Terror y miseria en el primer franquismo en el Teatre Tantarantana de Barcelona en la temporada 2008-2009.


Què et va dur a fer aquest espectacle i justament en aquest moment?
La polèmica sorgeix fa poc amb la recuperació de la memòria històrica. Ens trobem amb el text de José Sanchis Sinisterra que tracta sobre el període del primer franquisme d’una manera molt humana i personal i vam pensar que ara era el moment per a parlar de tot aquest passat des de la serenitat.

Pepa Calvo. Directora.

És el primer text de Sanchis Sinisterra que representeu. Com ho afrontes?
Abans de res, amb molt de respecte. És també la primera vegada que posem en escena una obra d’un autor viu! Em sembla molt generós que José m’hagi donat tanta llibertat a l’hora de muntar l’espectacle.

Quines particularitats comporta representar aquest muntatge en el Tantarantana?
És realment molt dur. Doblar els personatges, que és el que fan tots els actors en aquest cas, suposa un desgast i un treball d’actors impressionant. Això mai ocorre en una sala gran. Però aquí és possible aconseguir un teatre de la paraula i ens agrada la proximitat amb el públic.

I després d’aquestes funcions, teniu previst fer gira?
Tant de bo però les gires són extremadament complicades. La distribució és molt costosa i se solen contractar solament aquells espectacles que conten amb el personatge conegut i mediàtic que apareix en televisió.
El Teatre del Repartidor ha representat des de clàssics a teatre contemporani i ara ens sorprèn amb les escenes de José Sanchis Sinisterra. Quin criteri seguiu?
Busquem textos nous que no hagin estat estrenats. No necessàriament són textos contemporanis sinó obres que no hagin estat estrenades encara. Valle Inclán té molts textos que no s’han representat mai a Barcelona. En el 2003 vam estrenar Los empeños de una casa de Sor Juana Inés de la Cruz que tampoc havia estat dut als escenaris.

Entrevista : Cristina Belenguer

Posted in 2.008 Terror y miseria en el primer franquismo, Entrevista a la directora, Espectacles, Teatre per a adults0 Comentaris

Entrevista a l’autor

REVISTA ESCENOTECNIC Nº 64 Entrevista

José Sanchis Sinisterra  director i dramaturg.

 En el Teatre Tantarantana, en el Raval, José Sanchis Sinisterra ha assistit a l’estrena de Terror y miseria en el primer franquismo, l’obra que en l’any 2004 va guanyar el Premi Nacional de Literatura Dramàtica que concedeix el Ministeri de Cultura. És llavors quan vam conversar amb el director i dramaturg que assisteix a un col•loqui entre els intèrprets i el públic assistent a la representació.

 
Terror y miseria en el primer franquismo, està formada per diferents escenes escrites entre 1979 i 2002. Quines raons expliquen aquest llarg procés?
En l’any 1996 vaig reprendre les escenes i vaig decidir seguir escrivint. El clima polític de mitjan dels noranta em va portar a fer-ho. Ara tinc quatre escenes addicionals pensades però que encara no he arribat a escriure. No podem oblidar aquests anys.
 

Aquest muntatge apareix en un moment en el qual es parla molt de la memòria històrica. Quina relació té el teatre amb la memòria?
La memòria és una via per al teatre. Cal rescatar aspectes del passat i dur-los a l’escenari.

Les diferents escenes que presentes conten històries, algunes còmiques altres dramàtiques, totes elles en un mateix moment històric, el final de la guerra civil. Com canvia la percepció d’aquest passat amb el transcurs dels anys?
És molt curiós com canvia l’estil, la tècnica i la substància. Com deia Samuel Beckett. la forma és el contingut i el contingut és la forma. Amb la percepció actual tinc la sensació que algunes de les escenes més antigues són molt esquemàtiques i que els seus personatges són clarament bons o dolents. En canvi els quadres més actuals busquen una ambigüitat que pretén fer reflexionar a l’espectador.
 

Teatre de l’absurd, sainet… Per a cadascuna d’elles, vas buscar un gènere concret?
Cada escena requereix un gènere determinat i és quelcom que sorgeix amb la seva escriptura.

 

J.Sanchis Sinisterra

Terror y miseria en el primer franquismo té alguna relació més amb Bertolt Brecht que el  nom d’una de les seves obres, Terror i misèria del Tercer Reich?
Per descomptat. L’òptica de Brecht en el seu Tercer Reich té molt a veure amb Terror y miseria en el primer franquismo.

Bertolt Brecht és l’autor de Terror i misèria del Tercer Reich, una obra que conta els successos ocorreguts a Alemanya entre 1934 i 1938, a partir de 24 quadres sense relació argumental entre ells. Sanchis Sinisterra “coneix” a Bertolt Brecht per les traduccions al francès dels seus escrits sobre el teatre contemporani que el dramaturg valencià va aconseguir a Paris. El que més li sorprèn va ser que Brecht conjuminava la lluita política amb l’estètica i en aquest moment, en els anys de la transició, l’autor alemany es converteix en un referent important per a tota una generació de dramaturgs i directors.  Més tard Sanchis Sinisterra escriu obres tan dispars com  Ñaque o de piojos y actores, iAy, Carmela!, El Circulo de Leningrado, que interpreten Núria Espert i María Jesus Valdés, La noche de Molly Bloom o El lector por horas.

 

En la teva creació has tractat àmbits temàtics molt diferents i, en algunes ocasions, les teves obres estan formades per escenes sense connexió argumental i de gèneres molt diferents.
Sí, amb això busco una visió més variada i heterogènia. També m’agrada tractar àmbits temàtics determinats. En el cas de Terror y miseria hi ha una idea coral. Quan la vaig dirigir jo, fins i tot vaig utilitzar una vintena d’actors en escena que feien de cor. La “coralidad” va molt lligada a la pluralitat. També, per descomptat, el fet que cada escena tingui un gènere determinat.

Per a molts espectadors seguiràs sent l’autor de ¡Ay Carmela!, una obra que s’ha representat en molts països i que també va tenir la seva versió cinematogràfica. Què opina el seu creador dels canvis que es van realitzar en el guió?
iAy, Carmela! és una gran pel•lícula però té molt poc de la meva obra. Paradoxalment es va oblidar el tema de la memòria. Es tracta d’una historia ben contada però que no tracta el tema de l’obra original. Carlos Saura va desestimar l’epíleg final en el qual el personatge de Carmela té la intenció de fundar una associació per a la memòria. No obstant això, en els muntatges teatrals de 1986 de José Luis Gómez i de 2008 de Miguel Narros, ambdós amb Verónica Forqué de  protagonista, es respecta el text original.

José Sanchis Sinisterra és també un investigador teatral. Ja en els 70 s’interessa per la “epicitat”- l’actor narrant al públic sense situació ficcional- enfront de la dramaticitat, més convencional en teatre. Les seves investigacions sobre el psicoanàlisi li duen a formar part de l’Associació Espanyola de Psicoterapia i Tècniques de Grup a partir de l’interès que havien suscitat els seus estudis relacionats amb el bloqueig físic i psicològic per part d’alguns actors.

En quin aspecte del teatre estàs ocupat actualment?
Últimament estic treballant la dramatúrgia de la fragmentació que està molt relacionada amb el tema de la pluralitat. Es tracta d’un mosaic dintre de la dramatúrgia.

Entrevista : Cristina Belenguer

Posted in 2.008 Terror y miseria en el primer franquismo, Entrevista a l'autor, Espectacles, Teatre per a adults0 Comentaris

Video Terror y miseria en el primer franquismo

Posted in 2.008 Terror y miseria en el primer franquismo, Espectacles, Teatre per a adults, Video, Video0 Comentaris

Galeria d’imatges “Terror y miseria …”

Posted in 2.008 Terror y miseria en el primer franquismo, Espectacles, Galeria d'imatges, Teatre per a adults0 Comentaris