Arxiu | text presentació

Text presentació

El galán fantasma, de Calderón de la Barca s’estrena per primera vegada a palau el 1635, any de la mort de Lope de Vega, i es representa novament, també a palau, el 1680 per la companyia de Manuel Vallejo i el 1691 a la cambre de la reina per la companyia de Damián Polop. I no serà recuperada fins el 1981, en un muntatge que es va estrenar al Teatro Español de Madrid amb versió i direcció de José Luís Alonso.

 La seva lectura ens va suggerir, ja des de la primera escena, una peripècia d’intriga, de misteri; a mesura que llegíem aquesta impressió s’accentuava, sobretot al final de la primera jornada quan Astolfo, el protagonista, “mort” en una lluita d’espases. A partir d’aquí la història progressa d’una manera vertiginosa fins al final, on l’enginy de l’autor ens portarà a la resolució, transformant en comèdia una situació tràgica.

La saviesa teatral amb la qual progressa l’acció, el maridatge entre la gelosia i el poder, el misteri, l’hàlit romàntic que confereix als personatges actituds i comportaments que ens són pròxims i que neix de la seva bella versificació, el joc teatral, l’embolic elevat a la màxima potència, en definitiva, l’artifici en el qual l’autor desafía les lleis de la lògica i del que és versemblant, és el que ens va atreure des del primer moment.

 Durant el segle XVII els dramaturgs van compondre milers de còmedies seguint la fórmula de capa i espasa, no obstant aixó, Francisco Bances Cándamo, coetani de Calderón, escriu:
                         
 “Estas comedias de capa y espada han caído ya de estimación, porque pocos lances puede ofrecer la limitada materia de un galanteo particular que no se parezcan unos a otros, y solo don Pedro Calderón los supo estrechar de modo que tuviesen viveza y gracia, suspensión en enlazarlos, y travesura gustosa en deshacerlos”

 Calderón, com diu Bances Cándamo, conscient d’aquestes limitacions, aconsegueix la varietat afegint a la forma rutinària nous elements de la seva invenció, serveixi com a exemple la mina de El galán fantasma, passadís subterrani que comunica el jardí de Julia, enamorada d’Astolfo, amb la casa del seu amic Carlos, i que actua a més a més com a disfressa amagant-lo de les mirades dels personatges que no són còmplices de l’engany de la seva falsa mort i propicia els sorprenents encontres de la protagonista amb el fantasma d’Astolfo.

 La conjunció d’amor i gelosia és la pedra angular en la qual se sustenta la trama. L’atracció que sent per la Julia el poderós Duque de Sajonia desencadena l’acció, quan abusant del seu poder, la commina perquè deixi de citar-se amb Astolfo, a qui amenaça de mort si continuen els seus encontres, i embolica a tots els personatges en un laberint de passions, tràfecs i peripècies de les quals només podran escapar per obra i gràcia de l’enginy de Calderón.  
 Podria semblar per tot el que hem dit anteriorment, que volguéssim fer de El galán fantasma un espectacle exempt de comicitat. Res més lluny de les nostres intencions, i ens atreviríem a dir que també de les de Calderón, que en moltes ocasions ironitza sobre la seva pròpia tècnica teatral, ja que és un professional acostumat a escriure per als corrals i coliseus, on el públic exigia de les comèdies d’embolic contínua diversió i entreteniment.

 Com a colofó ens agradaria ressaltar el caràcter de recuperació i divulgació del patrimoni teatral barroc que el muntatge d’un clàssic té encara a la nostra escena i més si es tracta de El galán fantasma, uns dels títols curiosament menys coneguts de l’àmplia obra de Calderón.

                  
  Teatre del Repartidor

                                                        El galán fantasma banda sonora pista 4

 

 

Posted in 2.005 El galán fantasma, Espectacles, Teatre per a adults, text presentació0 Comentaris