Arxiu | La premsa diu…

La premsa diu…

  EL PERIODICO , diumenge 22 de desembre de 2002.
 
“LOS EMPEÑOS DE UNA CASA”, amors entre capes i espases.
 
Autora   Sor Juana Inés de la Cruz
Teatre    Tantarantana

Estrena  18 de desembre del 2002. 
 
Una obra per a lluïment d’actors que saben dir un bon text.

Los empeños de una casa forma part de la desconeguda obra teatral de Sor Juana Inés de la Cruz, autora del Segle d’Or l’obra dramàtica de la qual, com la d’altres dones d’aquesta època, està en el calaix dels oblits. El Teatre del Repartidor va néixer del desaparegut GAT de L’Hospitalet, en 1993, i ara recupera aquest bon text.
 
Text d’embolics, de capa i espasa i amb el tema calderonià de l’honor movent-se entre els episodis d’una història d’amor. L’obra està escrita amb una claredat meridiana i utilitza un vers sense cap tipus de complicacions. Personatges aparentment senzills, involucrats en una història divertida i de referències pròximes. Ombres i màscares, enganys i, sobretot, un joc teatral ple d’efectes, que el públic agraeix.
 
Amb un text així, propi del millor teatre barroc espanyol, Pepa Calvo ha construït un espectacle amb una dotzena d’actors que se segueix amb el somriure posat i que té escenes formidables, que el públic riu obertament. La directora imprimeix un ritme d’entrades i sortides propi del vodevil i juga bé els aparts que li proposa el text, el que contribueix al bon nivell de la representació.
 
Un bon repartiment, que diu de forma clara el text i en el qual les actrius Susana Egea, Anabel Moreno i Imma Ochoa es queden amb els espectadors. Antonio Alcalde compon un criat mexicà que és una pura delícia. L’espectacle suposa una hora i mitja de bon teatre, eficaç, i centrat en el text i l’actor. 
 
   GONZALO PÉREZ DE OLAGUER
 
  (Traducció de l’original en castellà)
    
                                            
                                                                  ****** 
 
 
EL PAÍS, dilluns 23 de desembre de 2002
 
“LOS EMPEÑOS DE UNA CASA” 
 
Obstinacions de dones
                                                                            
La companyia Teatre del Repartidor ha rescatat una comèdia clàssica del barroc espanyol. Los empeños de una casa és un “vodevil” de Sor Juana Inés de la Cruz, que Pepa Calvo, directora del muntatge i autora de la versió, ha recuperat per a reivindicar les autores ignorades de l’època. Coneguda com poetessa, la monja mexicana Sor Juana Inés de la Cruz va cultivar també la faceta de dramaturg, però a diferència de Calderón, Lope o Tirso, les seves obres, com les d’altres autors, no van passar a les antologies i repertoris que glossen la història del teatre. Les dones sempre ho hem tingut difícil. D’aquí els ardits que ens han caracteritzat sempre per a aconseguir el que ens proposem. D’això tracta l’obra.
 
Doña Ana està enamorada de Don Carlos, però aquest no la correspon, perquè només té ulls per a Doña Leonor. Don Juan vol a Doña Ana, però aquesta, des que va conèixer a Don Carlos, ja no li fa cas. Don Pedro, el germà de Doña Ana, pretén a Doña Leonor, però ella correspon a Don Carlos. Don Rodrigo, pare de Doña Leonor, vol casar a la seva filla amb Don Pedro. Com es veu, estem davant una comèdia de “lances galantes”, passions i molts embolics del que són els màxims responsables Celia, la criada de Doña  Ana, i Castaño, el lacai de Don Carlos. Perquè les dones, al costat dels lacais, són els protagonistes de l’acció, la fan i desfan mentre els senyors reaccionen davant les situacions que aquells provoquen.
 
Fingiments decorosos, festejos lícits i il•lícits, mantells que cobreixen i espases que amenacen es desenvolupen en una escenografia simple i eficaç. Una obra d’estructura clàssica que conserva, en la versió de Pepa Calvo, el vers rimat de l’original i del que tan sols s’han eliminat algunes escenes per reiteratives. Un llenguatge enginyós, agut i sovint arcaic en el qual tots els actors semblen sentir-se molt a gust. És notable la interpretació de tots ells i els diferents matisos que cada personatge és capaç de transmetre. Així, Doña Ana (Anabel Moreno) és  superficial i capritxosa, mentre que Doña Leonor (esplèndida Susana Egea) sofreix de debò. Imma Ochoa assoleix una Celia divertida al costat d’un Antonio Alcalde, en el paper de Castaño, que recorda a Cantinflas i es duu totes les riallades en l’escena que es vesteix de dona. Els segueixen Manel Solas, amb el seu imponent Don Rodrigo, i la resta del repartiment que, sense destacar aconsegueix abrigallar als anteriors.
 
 BEGOÑA BARRENA
                                                                                 
(Traducció de l’original en castellà)

                                                                ******

 
LA VANGUARDIA , Dissabte 21 de desembre de 2002. 
 
Feliços “empeños” de la monja mexicana 
 
“LOS EMPEÑOS DE UNA CASA”
Lloc i data: NouTantarantana (18/XII/2002)
 
Molt escasses notícies solen produir-se entorn de l’obra teatral de Sor Juana Inés de la Cruz (1651-1695), nom principal de les lletres mexicanes, la nomenada “Fènix de Mèxic”- replica del “Fènix dels enginys” – que als 17 anys estava “molt versada en tots els gèneres i mètriques de la literatura espanyola”, segons Karl Vossler.
 
Monja tremenda va ser, sens dubte, Sor Juana Inés, que va proclamar els drets de la dona i la llibertat de creació literària enfront de l’autoritat episcopal. Abans de professar els seus vots, l’autora havia estat dama de l’esposa del marquès de Mancera i de les festes i plaers cortesans que es muntaven els virreis d’Espanya, la joveneta va aprendre les maneres dels galants vanitosos i de les senyores que ofegaven els seus equívocs sospirs en atapeïdes cotilles. “Los empeños de una casa”, comèdia de capa i espasa i embull, amb influències clares de Lope de Vega, va ser un dels productes que irritarien a qualsevol mitra de la Santa Mare.
 
El Teatre del Repartidor, companyia sorgida del Grup d’Accio Teatral (GAT) de l’’Hospitalet i que dirigeix Pepa Calvo, ens descobreix avui les virtuts d’una peça que, àdhuc recorrent a molts llocs comuns del teatre barroc, revela tres qualitats notables: una gran habilitat versificadora, un profund coneixement de la psicologia femenina i el perfecte ordenament i control de l’estructura dramàtica. “Los empeños de una casa” va d’amors creuats i d’espadatxins conquistadors. Hi ha confusions i enganys i actua amb positiva eficàcia la “disfressa”, com element d’un travestisme gràcies al qual, finalment, les coses es posen en el seu lloc i cada ovella amb la seva parella.
 
Pepa Calvo rejoveneix amb bones dosis d’alegria escènica una comèdia antiga, inevitablement desactivada en la seva capacitat de sorprendre. La forma del llenguatge teatral, el com de l’acció i la dicció i criteris clars a l’hora de manejar la creixença dramàtica són qüestions que apareixen resoltes amb indubtable encert. L’ús dels molts apartis que utilitzen els personatges, demanant la contínua atenció de l’espectador, la modulació del vers i el ritme progressivament accelerat i festiu del conte em semblen les virtuts mes destacades del muntatge.
El capítol interpretatiu, una mica irregular, no registra cap nota dissonant i sí, en canvi, algunes actuacions molt estimables. La d’Imma Ochoa, per exemple, molt segura encara que tal vegada massa eloqüent en les picades d’ullet de la seva criada Celia; les de les dames Anabel Moreno i Susana Egea i, especialment, la d’Antonio Alcalde, un lacai graciós amb accent mexicà i una gesticulació magnifica, que s’erigeix en peça clau en el desenllaç de la diversió.

   JOAN-ANTON BENACH

 (Traducció de l’original en castellà)

Posted in 2.002 Los empeños de una casa, Espectacles, La premsa diu..., Teatre per a adults0 Comentaris