Arxiu | text presentació

Text presentació

“El teatro es la poesía que se levanta del libro y se hace humana y al hacerse, habla y grita, llora y se desespera.

El teatro necesita que los personajes que aparezcan en la escena lleven un traje de poesía y al mismo tiempo que se le vean los huesos y la sangre.

                                                                                           Federico Garcia Lorca.

TEATRE DEL REPARTIDOR treballa des de fa temps per allò que Lorca predica per al seu teatre. El teatre de la paraula poètica. La poesia feta carn i teatre. Amb Los sueños de Federico ens agradaria traslladar a l’escena allò que sentim com camins confluents.

Los sueños de Federico s’articula a partir de la presència en escena del Director i el Poeta, personatges dramàtics, alter-ego de Lorca, a la recerca d’un teatre on la vida irrompi en l’escena.
Amb fragments de El  público, de la Comedia sin título, alguna Advertencia i un Prólogo, alerten al públic des de l’entarimat, “tribuna lliure “, sobre el profund sentit moral del teatre..

” No me gusta verlos tan seguros ahí sentados. ¿Seguros de qué? ¿De qué están ustedes seguros? No quiero decir “Respetable público “, porque el Director no respeta al público, ni “Señoras y Señores”. No me gusta. Además aquí no sois sino hombres y mujeres”.

S’escenifiquen tres peces que mostren les diverses eleccions que del llenguatge teatral va fer Lorca . Malgrat no tenir la difusió d’altres textos més coneguts i representats del dramaturg, aquestes peces tan diferenciades posseeixen una gran riquesa poètica.

La tragicomedia de D. Cristóbal… (escrita sobre 1922) “teatre de titelles” que fascinava a Lorca i que ens entronca amb una dels corrents més fèrtils i suggestives del teatre popular. El poeta va tenir sempre d’ell un altíssim concepte. Va significar el retrobament amb una de les grans fonts del drama encegada pel teatre burgès. L’hi diu el Poeta a don Cristóbal: “Usted és el puntal del teatro, don Cristóbal. Todo el teatro nace de usted,  yo creo que el teatro tiene que volver a usted. “

Hi ha en aquest teatre popular una llibertat, una teatralitat i una imaginació insubstituïbles. I és en el llenguatge popular on Lorca es posa en contacte amb les seves fonts dramàtiques : la contundència expressiva, la insolència verbal a força d’innocència i frescor. El soliloqui del personatge de Rosita sobre l’amor, anticipa les paraules de les grans protagonistes lorquianes i la repressió de la llibertat individual :

“Entre el cura y el padre estamos las muchachas completamente fastidiadas………….. ¡Oh! ¡Como me gustaría ser perro ! los perros se casan con quien quieren y lo pasan muy bien. También los curas podrían callarse y no hablar tanto…


La doncella, el marinero y el estudiante (escrita l’estiu de 1925) (carta de Federico a Melchor Fernández Almagro juny 1925) “Yo trabajo, trabajo para  morir viviendo. No quiero trabajarr para vivir muriendo. Me renuevo. Hago unos dialogos estraños, profundísimos de puro superficiales. Poesia pura. Desnuda. Son más universales que  el resto de mi obra“. El poeta compromès amb l’estètica i esperit d’una generació gosada i transgressora, “agitadores del espiritu” .

Los sueños de mi prima Aurelia ( .1936 ?) obra inacabada, solament coneixem el primer acte, tal vegada l’únic escrit. Ens trobem al Lorca realista, el Lorca de La casa de Bernarda , de Doña Rosita, de Yerma, el Lorca de les dones que configuren la llibertat. En Los sueños de mi prima Aurelia ,  el mateix Federico assumeix el personatge del nen que sempre va ser, per a participar dels somnis de la seva cosina.

Aquesta obra és el retrat d’un món que s’acaba , mostrant els contrastos entre les aspiracions vitals d’Aurelia i la mediocritat de la realitat que l’envolta. ” Una bofetada terapéutica a la protagonista, Aurelia, que obra la virtud de transformar, como por arte de magia, el escenario que ella  pobló de ensueños en las cuatro paredes reales  y verdaderas de su  casa”(final que Lorca tenia planejat) .

Finalitzem amb una obra inacabada perquè inacabada és l’obra del poeta.

El  IDO  de mort del director acaba amb Los sueños de Federico, mentre el Poeta anuncia al públic .
               

                Poeta  :           Señor.
                Director :      ¿ Qué?
                Poeta  :           El público.          
                Director :      ¡Que pase !

         Los sueños de Federico banda sonora tema 17 mp3

Posted in 1.999 Los sueños de Federico, Teatre per a adults, text presentació0 Comentaris