Arxiu | Novetats

“És coherent que una peça que tracta sobre la memòria històrica es presenti en una sala alternativa. És significatiu”.

“És coherent que una peça que tracta sobre la memòria històrica es presenti en una sala alternativa. És significatiu”.

TERROR Y MISERIA EN EL PRIMER FRANQUISMO

LA PREMSA DIU:

EL PAÍS, dilluns 29 de desembre de 2008.

 TEATRE

 Significatiu

BEGOÑA BARRENA

“És coherent que una peça que tracta sobre la memòria històrica es presenti en una sala alternativa. És significatiu”. Amb aquestes iròniques paraules José Sanchis Sinisterra va donar inici a la xerrada que va seguir a una de les funcions de la seva obra Terror i misèria en el primer franquisme, que Pepa Calvo ha dut a escena amb la seva companyia Teatre del Repartidor en el Tantarantana.

Es tracta d’un conjunt d’episodis escrits entre 1979 i 2002 que descriuen la quotidianitat dels foscos anys quaranta a Espanya i que troben el seu principal referent en els que Beltolt Brecht va reunir sota el títol Terror i misèria del Tercer Reich. Falta un, el que porta per títol  Atajo -una caricatura de l’Opus Dei-, massa llarg com per a ser afegit a les dues hores que duren els vuit anteriors, segons va explicar la directora del muntatge.

A més a totes aquestes escenes aviat caldrà sumar altres quatre, doncs el premi nacional de Literatura Dramàtica 2003 “amenaça” seguir parlant sobre aquesta època per a lluitar contra l’oblit i evitar, en la mesura del possible, que torni a succeir una cosa semblant.

Una espectadora va comentar com  resulta de  difícil  acordar-se de la por, una altra va preguntar als intèrprets mes joves com fan per a ficar-se en la pell de qui van sofrir tot allò. I és que Sanchis Sinisterra, com fill de vençuts, s’interessa per ells i pel que els uneix. Els personatges de les seves escenes són gent corrent, la majoria aliens a ideologies polítiques concretes, i les escenes en si, un retrat de la seva vida ordinària, cadascuna d’elles des d’un estil teatral distint. Des del sainet popular en Plato único al teatre de l’absurd a la Primavera 39, la primera de totes, passant per l’alta comèdia o el drama rural, Terror i misèria… recull les injustícies, la fam, l’angoixa, la ignorància, la violència, la repressió, la imposició, la corrupció…, els ingredients, en definitiva, del pa de cada dia de qui van sobreviure a la Guerra Civil, tant si van acabar en la presó (Intimitad), com en l’exili (Dos exilios), o fins i tot donant suport al règim franquista (EI anillo).

Mosaic de l’Espanya de postguerra, col·lecció de testimoniatges de ferides, el muntatge de Pepa Calvo és també un notable exercici de metamorfosi dels intèrprets, que es veuen obligats a desdoblegar-se en diversos personatges cadascun, i un no menys notable exercici d’acoblament de situacions dramàtiques, en el sentit més ampli del terme.

Posted in Novetats0 Comentaris

Un espectacle que horroritza, indigna i commou, sense tòpics.

Un espectacle que horroritza, indigna i commou, sense tòpics.

LA PREMSA DIU:

guía-ociobcn, del 26 de desembre de 2008  a l’1 de gener de 2009

TEATRE CRÍTICA

Terror y miseria en el primer …

Un espectacle que horroritza, indigna i commou, sense tòpics.

Sanchis Sinisterra va ser un pioner de la recuperació de la memòria històrica. En aquest text, l’autor il•lustra la lluita de qui van sofrir per defensar les seves idees

A través de vuit escenes, “Terror y misèria en el primer franquismo” compon un retaule de la vida quotidiana en l’Espanya de la immediata postguerra, un retrat fosc, gairebé tenebrós, sobre la descomposició del país després de la Guerra Civil. Són històries de vençuts -ho són, fins i tot, la protagonitzada per un grup de joves falangistes que surten d’excursió: també ells han estat derrotats per la contesa, encara que la seva ruïna no sigui econòmica, sinó moral i humana-; històries amb una declarada voluntat didàctica -van néixer per a ser representades en escoles i instituts- i que, a més d’explicar l’esdevingut en aquells anys de carestia, llança un repte teatral, ja que cada escena posseïx la seva pròpia estructura, distinta de la resta: hi ha exemples de teatre de l’absurd, de naturalisme, de sainet, etc.

Quan va començar a escriure “Terror y misèria…”, en 1979, José Sanchis Sinisterra es convertia en pioner de la recuperació de la memòria històrica espanyola. Avui, les dissorts que conta són per tots conegudes, però encara així han de ser recordades a un públic de diverses generacions. No és casual que el primer muntatge professional del text es produeixi en 2008, quan han transcorregut pràcticament setanta anys des de la fi de la guerra: “Terror i misèria…” il•lustra perfectament la lluita de qui ara reivindiquen l’obertura de les fosses franquistes, la rehabilitació d’aquells que van sofrir humiliacions tortures i mort per defensar les seves idees…

Teatre del Repartidor, amb la directora Pepa Calvo al capdavant, proposa una posada en escena senzilla però eficaç que aconsegueix que l’espectador se solidaritzi amb les víctimes d’aquell disbarat. La seva proposta es dóna suport sobretot en el treball dels actors, que imprimeixen una gran veritat a les seves interpretacions. Escenes com la de l’exili interior i exterior donen la mesura d’un espectacle que horroritza, indigna i commou, sense caure en tòpics ni sensibleries.

                                                                                        CARME TIERZ

Posted in Novetats0 Comentaris

No oblidar.En conjunt, una interpretació d’alt nivell, còmplice i compromesa.

No oblidar.En conjunt, una interpretació d’alt nivell, còmplice i compromesa.

TERROR Y MISERIA EN EL PRIMER FRANQUISMO

LA PREMSA  DIU:

EL PUNT, divendres, 2/1/ 2009

No oblidar.

TERESA FERRÉ

Títol explicit el de Sanchis, Sinisterra per aquesta peça escrita entre el1979 i el 2002. Vuit escenes que historicament comprenen des del comunicat d’abril del 1939 mitjançant el qual Franco donava per acabada la Guerra Civil fins al boicot de I’ONU al règim el 1946, finalitza¬da ja la II Guerra Mundial. La crua postguerra por¬tada al teatre. Situacions explicades a través de la vida quotidiana d’aquells que no van escriure la historia oficial. Protagonisme per a una població civil malmesa formada de vencedors i vençuts. Primera història de dues dones encara en estat de xoc que es troben en una mena de no-espai de caire bec¬kettià, per donar pas a com es reescriu la historia oficial a traves de l’educació amb l’intent de classe d’un mestre depurat, seguida del costumisme po¬pular en forma de sainet per posar de manifest la ga¬na que hi havia. També comèdia de família per mostrar l’acomodació i aprofitament d’un poder d’arrel corrupta.

Històries que fins aquí destil-len cert humor abans d’ensenyar la cara més amarga d’un sistema polític anihilador. La violencia gratuïta dels joves falangistes, amb els seus himnes i ac¬tituds infantils que culmina en crim a sang freda; la cara i la creu de l’exiliat republicà: el que es va quedar a l’interior en un estat de por perpètua i el que va aconseguir marxar farcit de nostàlgia també amb la por de no fer un pas en fals en el Mèxic d’acollida. La tensió i el dramatisme culminen en les dues històries finals en que s’explica la situació de les do¬nes a les presons i l’intent de superviveçència dels talps, aquells que es van amagar durant anys dins la seva pròpia llar conscients del que els esperava si eren descoberts. Sanchis Sinisterra posa de manifest alguns aspectes silenciats durant dècades i construeix una mena de retaule d’una societat que cal no oblidar. Posada en escena de petit format, presència de la pols i la misèria per reflectir una època. Escenografia bastida amb objectes que els intèrprets canvien i ressituen a la vista de l’espectador, jugant al teatre d’ombres, mentre la música de fons també parla del moment. Pepa Calvo fa una direcció d’actors on treu el millor de cadascun i en potencia la multiplicitat de registres. En conjunt, una interpretació d’alt nivell, còmplice i compromesa. No hi ha espai pel sentimentalisme ni la llàgrima fàcil, però sí per al sentiment i la reflexió de l’espectador. Es aquest un espectacle necessari. Teatre polític per capbussarse de manera crítica en la història contemporània mes propera.

Posted in Novetats0 Comentaris

…una digníssima posada en escena que manté una coherència escènica…

…una digníssima posada en escena que manté una coherència escènica…

TimeOut Barcelona, 25 de desembre de 2008  – 8 de gener de 2009
“Terror y miseria en el primer franquismo”

***
Teatre Tantarantana
Fins el 18 de gener.

Agafant el teatre brechitá com a referència, el dramaturg José Sanchis Sinisterra ens endinsa un cop més en les entranyes de la Guerra Civil espanyola mostrant-nos, com ja ho va fer  a Ay Carmela!, les devastadores conseqüències que va viure el país durant els trenta-sis anys de dictadura militar franquista.  Centrant-se per aquesta ocasió en la primera època de la postguerra, l’autor, mitjançant un seguit de vuit escenes amb temàtiques i personatges independents els uns dels altres , ens recrea un mosaic de petites històries que acaben donant sentit ideològic a una proposta que resulta tan necessària com  repetitiva en els darrers anys.

La companyia Teatre el Repartidor, sota la direcció de Pepa Calvo , ens presenta una digníssima posada en escena que manté una coherència escènica que camina sempre a favor del text .  Els possibles daltabaixos que hi podem  trobar  ens venen marcats  o bé per  l’interès de les històries que ens expliquen  o per les carències interpretatives d’alguns intèrprets.  Malgrat aquest petit incis , cal destacar el fantàstic treball actoral que realitzen  Antonio Alcalde i Dani Arrebola, dos actors que caldria tenir més en compte en el panorama teatral barceloní .

                                                                                                      TONI MARTÍN

Posted in Novetats0 Comentaris