A la categoria | Novetats

“És coherent que una peça que tracta sobre la memòria històrica es presenti en una sala alternativa. És significatiu”.

“És coherent que una peça que tracta sobre la memòria històrica es presenti en una sala alternativa. És significatiu”.

TERROR Y MISERIA EN EL PRIMER FRANQUISMO

LA PREMSA DIU:

EL PAÍS, dilluns 29 de desembre de 2008.

 TEATRE

 Significatiu

BEGOÑA BARRENA

“És coherent que una peça que tracta sobre la memòria històrica es presenti en una sala alternativa. És significatiu”. Amb aquestes iròniques paraules José Sanchis Sinisterra va donar inici a la xerrada que va seguir a una de les funcions de la seva obra Terror i misèria en el primer franquisme, que Pepa Calvo ha dut a escena amb la seva companyia Teatre del Repartidor en el Tantarantana.

Es tracta d’un conjunt d’episodis escrits entre 1979 i 2002 que descriuen la quotidianitat dels foscos anys quaranta a Espanya i que troben el seu principal referent en els que Beltolt Brecht va reunir sota el títol Terror i misèria del Tercer Reich. Falta un, el que porta per títol  Atajo -una caricatura de l’Opus Dei-, massa llarg com per a ser afegit a les dues hores que duren els vuit anteriors, segons va explicar la directora del muntatge.

A més a totes aquestes escenes aviat caldrà sumar altres quatre, doncs el premi nacional de Literatura Dramàtica 2003 “amenaça” seguir parlant sobre aquesta època per a lluitar contra l’oblit i evitar, en la mesura del possible, que torni a succeir una cosa semblant.

Una espectadora va comentar com  resulta de  difícil  acordar-se de la por, una altra va preguntar als intèrprets mes joves com fan per a ficar-se en la pell de qui van sofrir tot allò. I és que Sanchis Sinisterra, com fill de vençuts, s’interessa per ells i pel que els uneix. Els personatges de les seves escenes són gent corrent, la majoria aliens a ideologies polítiques concretes, i les escenes en si, un retrat de la seva vida ordinària, cadascuna d’elles des d’un estil teatral distint. Des del sainet popular en Plato único al teatre de l’absurd a la Primavera 39, la primera de totes, passant per l’alta comèdia o el drama rural, Terror i misèria… recull les injustícies, la fam, l’angoixa, la ignorància, la violència, la repressió, la imposició, la corrupció…, els ingredients, en definitiva, del pa de cada dia de qui van sobreviure a la Guerra Civil, tant si van acabar en la presó (Intimitad), com en l’exili (Dos exilios), o fins i tot donant suport al règim franquista (EI anillo).

Mosaic de l’Espanya de postguerra, col·lecció de testimoniatges de ferides, el muntatge de Pepa Calvo és també un notable exercici de metamorfosi dels intèrprets, que es veuen obligats a desdoblegar-se en diversos personatges cadascun, i un no menys notable exercici d’acoblament de situacions dramàtiques, en el sentit més ampli del terme.

Respondre